Dilluns 18 de desembre
Cronologia de l'antiglobalització
http://www.3xl.net/reportatges/imprimir/rep29101105.htm
El 2001 tindrà lloc al Canadà la 4ª Trobada Intergalàctica per la Humanitat i contra el neoliberalisme. Les celebrades a Mèxic D.F. l'any 1996 i a Barcelona el 1997 van ser l'inici de l'anomenat moviment de resistència global.
El moviment de resistència global no va començar enmig de l'aire irrespirable de Seattle al novembre de 1999 sota els gasos lacrimògens, sinó als boscos humits de Chiapas. Així comença un dels nombrosos documents que circulen per les llistes de distribució que convoquen als actes que proposen les organitzacions antiglobalització.
Molts d'aquests actes, actualment, es convoquen sota l'eslògan "No a la criminalització del moviment de resistència". Els darrers "Dies d'Acció Global", les protestes convocades amb motiu de cimeres polítiques i econòmiques des del 26 de setembre a Praga, passant per Melbourne, Seül i Niça, s'han caracteritzat per una violència creixent amplificada pels mitjans de comunicació. Segons les organitzacions antiglobalització, en la seva majoria pacifistes, el neoliberalisme vol criminalitzar aquests moviments davant l'opinió pública per restar-los força i legitimitat.
Però estem començant aquesta cronologia pel final. Una bona manera de començar-la, ja que també el conflicte de Chiapas sembla que arriba al principi del final. El nou govern mexicà, després de més de sis anys de criminalització i repressió del moviment indigenista liderat pel subcomandante Marcos (que segons el govern mexicà anterior és Rafael Sebastián Guillén, professor universitari d'ideologia marxista), accepta retirar 1.500 soldats de Chiapas per iniciar les converses que poden portar a la consecució d'algunes de les reivindicacions del Moviment Zapatista.
La batalla de Seattle
Reconeixement dels pobles indis en la Constitució, garantir-ne la representació política i l'accés ple a la justícia, promourén la cultura, protecció dels immigrants i l'accés a les necessitats bàsiques de la persona sota el signe del respecte per les formes d'organització socioeconòmica pròpies de la cultura indígena...
Aquestes són algunes de les reivindicacions del Moviment Zapatista, que els participants en les protestes del 30 de novembre de 1999 a Seattle van fer seves durant la 3ª Trobada Ministerial de l'Organització Mundial del Comerç. Alguns dels delegats, però sobretot milers de manifestants, aconsegueixen una certa parada i revisió de les polítiques econòmiques basades en la desregularització del lliure comerç, la globalització i el liberalisme radical.
Moltes webs han quedat sense actualitzar des del 30N, com una e-hemeroteca amb documents sobre convocatòries, manifestos, instruccions sobre com actuar davant una càrrega de la policia muntada...
Internet, la globalització de la informació, ha sigut una eina per als anomenats grups de resistència global. Una eina que va ser utilitzada massivament les setmanes abans del 30N, amb el resultat d'una certa coordinació, que va convertir una de les tranquil·les trobades de l'Organització del Comerç Mundial, amb representants dels governs de 150 països, en l'altaveu de crides contra la misèria global i a favor d'una potenciació sostenible de les economies locals.
Praga - post-Praga
Una misèria global que és conseqüència, segons els manifestants, del capitalisme salvatge que afavoreixen governs, organitzacions supraempresarials i institucions econòmiques internacionals. El 30 de novembre de 1999, a Seattle, els mitjans de comunicació descobreixen la paraula "globalització". La paraula "sostenibilitat" ja l'han oblidada fa temps.
Des de llavors, totes i cadascuna de les cimeres econòmiques han estat escenaris de la "protesta global contra la misèria global", segons una de les consignes dels manifestants. Moviments indigenistes, ecologistes, pacifistes, defensors dels drets humans o grups que ho són tot alhora, defensors dels drets dels animals, organitzacions polítiques properes al marxisme i l'anarquia, reivindicacions socials de tots els colors... conformen un plural "moviment de resistència global". Els anomenats "nous moviments" van convertir la trobada del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial del 26 de setembre a Praga en un nou i sonat Dia d'Acció Global.
Praga 26S és també l'inici de la criminalització. Els grups violents, molt més visibles per a causa de les càmeres de televisió, no són coherents amb el missatge pacifista del conjunt del moviment de resistència.
Els activistes acusen el govern txec, l'FMI i el BM de preparar l'estigmatització del moviment de resistència. Evidentment, amb la complicitat i el silenci de més governs. L'alcalde de Praga, en declaracions al diari Correu de Praga del 8 d'agost de 1999, va recomanar a la població que emmagatzemessin productes de primera necessitat, i va afirmar que part dels que participaran en les protestes 'assassinaran si els és possible, si séls deixa'. Aquesta estigmatització va preparar, segons els denunciants, una brutal repressió i violació sistemàtica dels drets humans a les comissaries de la policia txeca, que recorden les represàlies posteriors a la "Primavera de Praga", de 1968.
Geografia catalana de la resistència global
La geografia catalana de la resistència global (tenint en compte que la propera cimera macroeconòmica és a Davos, amb motiu de la trobada del Fòrum Econòmic Mundial, del 25 al 30 de gener del 2001), la podem descobrir en aquesta ciutat suïssa. El Moviment de Resistència Global és tant una qüestió de "contrainformació" -que no requereix una localització geogràfica- com de protestes al carrer.
També a Porto Alegre, Brasil (aquesta vegada en positiu: és a dir que no es tracta de protestar al carrer sinó de parlar des de les butaques dels espais del fòrum), tindrà lloc en les mateixes dates el Fòrum Social Mundial, un esperat espai internacional per a la reflexió i l'organització dels que s'oposen a les polítiques neoliberals. Paradoxalment, segons els organitzadors, una fundació suïssa, amb el patrocini d'un miler d'empreses, han convertit aquest fòrum en una organització consultora de les Nacions Unides.
A les webs de notícies sobre les protestes a Praga podem trobar ressenyes sobre les activitats organitzades a Barcelona, Reus i Tarragona en solidaritat amb els activistes empresonats durant les manifestacions. Però no hi trobarem l'adreça de la seu a Barcelona del Moviment de Resistència.
Aquest moviment no existeix enlloc amb entitat pròpia. El que hi trobarem són moltes organitzacions de caire social, polític, pacifista, sindicalista, ecologista, de voluntariat, de defensa dels drets humans i de defensa de col·lectius amb mancances bàsiques, que duen a terme accions que podríem anomenar de resistència, en el millor dels casos relativament coordinats per sectors en forma de federacions.
Accions de resistència locals, treball del dia a dia per combatre la insolidaritat..., fins al proper Dia d'Acció Global, quan es tingui a mà alguna macrocimera econòmica.
Copyright Televisió de Catalunya SA. Tots els drets reservats