En menys d'una dècada, el sistema global capitalista ha passat a una nova etapa de crisi d'acumulació, d'estructures, de credibilitat i de les suposades democràcies que perden sentit un cop els partits, els presidents i les estructures de l'Estat no poden defensar les sobiranies i interessos de les majories. A més, les economies de les grans potències es collapsen i Japó, la Unió Europea i Estats Units volen aprofitar la crisi per enfortir-se individualment. El suposat mercat i l'alliberament de les fronteres al món que aportarien distribució de la riquesa ha provocat una creixent pobresa, atur, efectes irremeiables en el medi ambient, fuga de capitals, població desplaçada i milions de migracions.

Les grans corporacions transnacionals han perdut legitimitat, així com els governs i la bastida que han construït per globalitzar en el tercer món el neoliberalisme. Les irresponsabilitats de Monsanto i Novartis amb la contaminació genètica i l'ús de majors plaguicides en aliments per augmentar els guanys junt amb la producció d'aliments transgènics; l'explotació de la mà d'obra de l'empresa Nike i d'altres empreses com la General Motors i Chryler; els defectes en les llantes de Firestone; les depravacions ambientals de la petrolera Texaco a Amèrica del Sud o de la Shell; el gegantesc monopoli de Microsoft; els aliments transgènics de la Gerber, McDonald's i Maseca, entre molts d'altres; el canvi climàtic per l'emissió de gasos tòxics, el desgel polar i altres conseqüències pel creixement descontrolat que impulsen les grans transnacionals amb el desmantellament dels aparells de l'Estat sense cap control. Així, a finals de la dècada dels 90, algunes de les grans empreses transnacionals van començar una crisi, a fusionar-se davant la competència per evitar la competència. Monsanto compra empreses i Novartis es fusiona amb d'altres; s'uneixen Daimler Benz, Chrysler-Mitsubishi; Renault i Nissan; Mobil Oil i Exxon, etc. Els oligopolis, en diversos sectors de l'economia mundial es van apropiant dels preus, del mercat i de les regles del joc del suposat lliure comerç.

Actualment, aquest procés de globalització neoliberal ve acompanyat de suports polítics, militars i culturals. L'ànsia d'acumular riqueses ha generat la reducció dels salaris, la desregulació de les empreses, i la disminució de la despesa social i del paper de l'Estat com a redistribuidor de la riquesa i àrbitre social, a més de privatitzar empreses i serveis públics. Això ha portat a la destrucció de la naturalesa, de l'equilibri de l'economia i de l'aprofitament de l'explotació de la mà d'obra femenina per a la acumulació del capital. S'han destruït cultures i la política electoral i representativa han perdut credibilitat. Per aquests motius, el sistema adopta un nou discurs; firma convenis para esmorteir la pobresa, protocols per suavitzar el deteriorament ambiental, sense detenir-lo; capta les ONG i adopta un llenguatge ecològic, a favor dels pobres, dels pobles indígenes i de les dones. Crea fons miserables para combatre la misèria que provoca.

El sistema mercantilista corporatiu duu el seu propi antídot. Però malgrat la fi del keynesianisme i l'Estat del Benestar, del neoliberalisme que tampoc satisfà les necessitats de les majories i la fi del socialisme soviètic, algunes veus creuen que no hi ha cap altre model viable de desenvolupament tret de l'actual, que no hi ha una alternativa econòmica davant l'intocable mercat. Aquestes veus volen adoptar una actitud positiva que freni la globalització: la tercera via, que considera que protegir l'economia i la cultura nacional són postures d'extrema dreta i rebutgen la protecció de l'Estat.

Tanmateix, el vicepresident del Banc Mundial l'any 1997, Ajay Chibber, va afirmar que "hi ha un reconeixement general del fet que el pèndul s'ha gronxat massa lluny en la direcció de minimitzar el paper del govern ... creiem que el govern és essencial per al desenvolupament". L'Estat no pot renunciar a la responsabilitat de garantir l'accés de la població a la salut, a l'educació i a la plena ocupació, i d'eradicar la pobresa. O com tal com deia l'Informe Sobre el Desenvolupament Humà 1997 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD): "En totes les esferes normatives, l'Estat ha de fer avançar els interessos dels pobres i fomentar els mercats que els beneficiïn".

De totes maneres, ¿quina és l'alternativa? Ens preguntem molts més dels qui creiem. ¿El neoliberalisme reforçat?, ¿socialisme democràtic?, ¿el centre esquerra?, ¿la dreta o extrema dreta modernitzada?, ¿el terrorisme d'Estat o els governs autoritaris?, ¿els polítics-militars?. O el que sorgeixi de participar tots i totes democràticament per transitar cap a un model de desenvolupament incloent. Només participant en aquest procés, en aquest caminar amb la societat global, el trobarem. Perquè les lluites contra la globalització generen esperances i propostes encaminades a deslegitimar el sistema i el circuit que alimenta la globalització del model neoliberal; i a formular alternatives i noves expressions polítiques, d'aliances conjunturals, estratègiques i orgàniques.

La reacció de la societat global és contra els paradisos fiscals que imposen els països rics a la resta del món en benefici de les empreses transnacionals; pel reconeixement de tots els drets per a tothom; per la cancellació dels Deutes Externs i eterns que han estat pagats diverses vegades pels països pobres; contra el neocolonialisme econòmic; el desmantellament forçat dels aparells estatals; contra la cada cop major concentració de la propietat de la terra en mans de les agroindústries. Per la supremacia dels drets econòmics, socials i culturals sobre la lògica del mercat; per la democràcia i transparència en els organismes internacionals; per la prioritat a la salut, l'educació i les identitats culturals. Contra les despeses militars i per la sobirania alimentària, l'eradicació de les desigualtats de gènere. Per un paper central de l'Estat en la defensa i promoció dels drets humans; per treballs de qualitat i la protecció del medi ambient; per la suspensió de les negociacions de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i l'impost a les transaccions financeres internacionals. La societat global exigeix democràcia i un projecte econòmic i polític incloent. Tanmateix, la resposta ha estat l'aïllament del poder, la imposició del seu projecte i la repressió en augment.

Tot aquest conjunt de demandes es configuren en esdeveniments multisectorials, multiclassistes, multiètnics, multinacionals i multitemàtics per tot el món. I el repte és reconstruir el llarg termini, la utopia, la societat que desitgem en benefici de totes i tots. La terra, l'ecologia, el treball, l'agricultura i l'educació que somiem. També cal traçar el mitjà termini, construint processos i generant mobilització i resistència davant del capitalisme. I el termini immediat, que correspon a les alternatives de supervivència, de cerques, d'experimentació de nous camins, d'alternatives viables i possibles actualment segons la conjuntura regional en el context mundial. Aquest caminar constitueix un tímid exemple de com anem teixint la globalització de les esperances:

1. Verano de 1996. MEXICO. Primer Encuentro Intercontinental por la Humanidad y contra el Neoliberalismo en Chiapas. Mientras el gobierno de México implementaba la guerra en Chiapas para provocar la suspensión del diálogo con los indígenas, en simpatía con los grandes intereses trasnacionales que exigían más apertura comercial y privatizaciones, el EZLN, después de encuentros continentales, convoca al Encuentro Intercontinental en los Aguscalientes de la Selva Lacandona en Chiapas. Más de 6 mil personas de diversos sectores y países se reunieron para compartir, reflexionar y plantear alternativas contra el modelo neoliberal. Un encuentro pacífico y ciudadano en medio de la guerra.
2. Estiu de 1997. ESPANYA. Segona Trobada Intercontinental per la Humanitat i contra el Neoliberalisme en diverses ciutats d'Espanya i Catalunya. D'aquí sorgeix la iniciativa de formar una xarxa que lluiti contra l'OMC. Al cap de poc temps neix l'Acció Global dels Pobles (AGP) a 71 països del món i una de les seves principals lluites inicials fou contra l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI), les negociacions del qual van fracassar en el si de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que aglutina els 29 països més rics del món, però el contingut del qual va negociar-se a diversos escenaris internacionals a l'interior de l'OMC, on es van traslladar les lluites antiglobalització.
3. Desembre de 1998. BRASIL. Tercera Trobada Intercontinental per la Humanitat i contra el Neoliberalisme al Brasil. L'EZLN convoca la darrera trobada registrada fins el moment.
4. 18 de Juny de 1999. INTERNET. Jornada Global contra el Capitalisme Financer per internet "J18". Els hackers de diversos països d'arreu del món van llançar ciberatacs a empreses transnacionals.
5. Agost de 1999. ÍNDIA. Conferència Internacional d'Acció Global dels Pobles (AGP). Delegats de molts països es preparen per les protestes a Seattle, Estats Units, contra l'OMC.
6. Abril de 1998. XILE. Primera Assemblea dels Pobles de l'Aliança Social Continental. Sorgeix el moviment contra l'àrea de Lliure Comerç de les Amèriques parallelament a la II Cimera de les Amèriques on els governs del Continent negociaven el lliure comerç a l'hemisferi. Comença una reflexió sistemàtica sobre els efectes del lliure comerç i la cerca d'alternatives que aglutina centenars d'organitzacions d'Amèrica.
7. 8 de març del 2000. ESTATS UNITS. Vaga Mundial de les Dones i Marxa Mundial de les Dones a Nova York. Milers de dones de tot el món van protestar davant les oficines de les Nacions Unides exigint el respecte dels drets de les dones. En aquest Dia Internacional de la Dona es van dur a terme accions de desobediència civil i manifestacions arreu del món.
8. 1 al 10 d'Abril del 2000. MUNDIAL. Setmana Internacional contra la Enginyeria Genètica. Amb la frase "La resistència és fèrtil" es van organitzar en almenys 14 països accions i protestes contra la manipulació genètica dels aliments i animals. Des del Regne Unit, la República Txeca, França, Dinamarca, Nova Zelanda, Filipines, Espanya, Canadà, Bèlgica, Holanda, etc., es van realitzar fòrums d'informació, protestes contra la transnacional Monsanto, tallers i concerts, entre d'altres accions.
9. 1 de Maig del 2000. MUNDIAL. Dia d'Acció Global, Resistència i Carnaval contra el Capitalisme. En aquesta jornada mundial de protesta simultània van participar organitzacions d'Austràlia, Canadà, Regne Unit, Estats Units, Itàlia, Canadà, Finlàndia, Rússia i França, entre d'altres països.
10. 30 de Juny del 2000. MUNDIAL. Mobilització Gobal contra el judici a Josep Bové. El líder de la Confederació Camperola de França, que va destruir un McDonald's en protesta per les empreses transnacionals beneficiades per les polítiques del lliure mercat.
11. 9 al 12 d'Octubre del 2000. MèXIC. II Assemblea Continental Sud-Nord "Els pobles d'Amèrica construint alternatives davant el Neoliberalisme" a Chiapas. Més de 120 organitzacions i xarxes indígenes de 18 països del Continent Americà van plantejar a San Cristóbal de Las Casas 6 eixos en el seu Pla d'Acció: per una integració justa i contra l'àrea de Lliure Comerç de Les Amèriques (ALCA); pel desenvolupament dels pobles i contra el Deute Extern; per un enfocament de gènere i contra l'exclusió de les dones; per una pau per a tothom i contra la Militarització i el Pla Colòmbia; per un desenvolupament rural integral i contra l'exclusió i pobresa del camp; pel respecte als pobles indígenes, als seus territoris, a l'autonomia i als recursos naturals i contra l'exclusió, el saqueig de la biodiversitat i llur privatització. La III Assemblea tindrà lloc l'any 2001 a Cuba mentre es duen a terme assembles regionals.
12. Gener del 2001. BRASIL. Primer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre. Més de 12 mil persones de diferents sectors, organitzacions i xarxes locals i mundials de més de 80 països del món es van citar parallelament al Fòrum Econòmic de Davos, Suïssa. En una trobada sense precedents i amb una alta organització, els participants van reflexionar en més de 400 meses sobre les experiències i alternatives a la globalització neoliberal. Aquí van sorgir importants iniciatives i es van generar altres processos d'articulació. Aquest Fòrum es realitzarà cada vegada que se celebri el Fòrum de Davos.
13. 22 d'Abril del 2001. MUNDIAL. Dia de la Terra. A més de 180 països del món es van realitzar diverses accions, tallers, activitats educatives i manifestacions per la defensa de la nostra terra, l'ecologia i els recursos naturals de la humanitat que estan greument amenaçades.
14. Abril del 2001. CANADÀ. II Assemblea dels Pobles de l'Aliança Social Continental a Quebec. En el marc de la III Cimera de Les Amèriques de cara a la firma de l'àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA), milers de persones de tot el Continent Americà es van citar per protestar contra aquesta integració econòmica, reflexionar, analitzar i plantejar alternatives.
15. 9 i 10 de Maig del 2001. MÈXIC. Fòrum d'Anàlisi i Alternatives davant el Pla Puebla Panamà (PPP) a Chiapas. Més de 120 organitzacions de Mèxic i Amèrica Central, després d'un diagnòstic en torn als Tractats de Lliure Comerç, la biodiversitat, els problemes migratoris, les violacions als drets humans i l'impacte en el camp de les polítiques econòmiques, entre altres aspectes, en el marc del PPP van decidir enfortir una xarxa que busqui alternatives a aquesta expressió d'integració comercial regional. Aquest Fòrum va desencadenar un procés de reflexió, informació i cerca d'alternatives en diversos països. El II Fòrum tindrà lloc el mes de Novembre del 2001 a Guatemala
16. 11 al 15 de Juny del 2001. COLÒMBIA. VI Congrés de la Coordinació de les Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica a Leticia. En aquest esdeveniment es van trobar les organitzacions indígenes de 8 països amazònics per analitzar els efectes del canvi climàtic, la destrucció de la biodiversitat, l'expulsió d'indígenes de territoris on hi ha recursos estratègics, la militarització del Pla Colòmbia, el robatori del patrimoni cultural i genètic, entre altres aspectes, amb la finalitat de definir propostes d'acció conjunta
17. 14 al 17 de Juny del 2001. MÈXIC. Primera Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural a Chiapas. Més de 170 organitzacions, institucions i persones procedents de 18 països van reflexionar i discutir sobre temes com el problema dels transgènics, la seguretat alimentària, els tractats de lliure comerç, el Pla Puebla Panamà, els agrotòxics, la biopirateria dels recursos naturals, el blat, etc. La Segona Setmana tindrà lloc el mes de Juny del 2002 a Guatemala.
18. 25 al 27 de Juny del 2001. CATALUNYA. Barcelona 2001, Un altre món es possible: Globalitzem les resistències i la solidaritat. La III Conferència sobre Economia i Desenvolupament organitzada pel Banc Mundial per aquestes dates es cancella en veure l'organització parallela de protestes que es duria a terme durant aquest esdeveniment. Parallelament es realitzen contraconferències i activitats artístiques i fòrums de discussió.
19. 15 al 21 de Juliol del 2001. MUNDIAL. Setmana Mundial de Protestes contra el Deute Extern. Prèvia a la trobada del G-8, a molts països del món es van dur a terme accions per manifestar el rebuig a un deute extern que els pobles pobres del món ja han pagat moltes vegades.
20. 15 al 22 de Juliol del 2001. ITÀLIA. Fòrum Social de Gènova. Milers de persones es van congregar en aquesta trobada que va tenir lloc parallelament a la trobada del G-8.

Ni hi són tots ni seran els únics. De manera immediata s'aproximen d'altres esdeveniment en les agendes de la societat global. Per citar alguns exemples, del 20 al 22 de Juliol a San Salvador, El Salvador, tindrà lloc la Primera Trobada Internacional per la Pau a Colòmbia i per la Solidaritat a Amèrica Llatina a San Salvador, on s'esperen centenars de persones de més de 15 països del món per analitzar el Pla Colòmbia en relació a la militarització, els processos socials, l'ecologia i altres aspectes i formular un pla d'acció. Del 12 al 14 d'agost es durà a terme a la Ciutat de Mèxic la Primera Trobada Internacional dels Moviments Socials com a compromís sorgit a Porto Alegre contra la globalització neoliberal. Del 8 al 18 d'agost se celebrarà el III Congrés Llatinoamericà d'Organitzacions del Camp (CLOC) i la II Assemblea Llatinoamericana de Dones del Camp a la Ciutat de Mèxic. El mes de setembre, a Cuba, hi haurà una trobada internacional sobre Seguretat Alimentària; a finals de setembre i principis d'octubre es duran a terme les protestes contra el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional a la ciutat de Washington, Estats Units. També es prepararan els fòrums alternatius a la reunió de l'OMC a Qatar i el Segon Fòrum Mundial Social a Porto Alegre, Brasil, el gener del 2002, parallelament al Fòrum de Davós.

I així podríem enumerar un infinitat de trobades de la societat global, de xarxes i esforços en la recerca d'alternatives. Jubileu 2000, Via Camperola, ATTAC, Crit dels Exclosos, Moviment Mundial pels Boscos Tropicals, etc., testimonien que la societat mundial està viva. Són agendes que generen o desencadenen processos locals, nacionals i globals, alternatives i propostes coordinades i articulades per plans d'acció continentals o mundials. Globalitzant les esperances. A totes aquestes trobades i iniciatives es reflexiona sobre la lluita local amb perspectiva global; des de la lluita d'uns quants a un món per tothom.

Nota: si vols participar en l'actualització d'aquesta agenda ciutadana mundial que impliqui a diversos països i sectors en la recerca d'alternatives temàtiques, globals, etc. enviáns la informació de seguida.

Gustavo E. Castro Soto

Nota: Si utilitzes aquesta informació, citán la font, així com la nostra bústia de correu electrònic. T'agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d'anàlisi. Si hi desitges collaborar, amb qualsevol quantitat, t'ho agrairem profundament. El compte bancari és el següent: