http://www.pangea.org/illacrua/sensefronteres/1repsol.htm
Enagas vol construir uns dipòsits soterrats a prop de Reus. Aquesta empresa pertany a Gas Natural i per tant a Repsol, l'empresa que tant ha degradat el camp de Tarragona
No és d'estranyar que l'empresa més poderosa del país patrocini telenotícies i mitjans d'informació. Des de la privatització de Repsol el 1995 a mans de famílies molt conegudes del franquisme i la ultraburgesia catalana (Cortina, Molins, Vilarassau...), aquesta empresa ha crescut a base de jocs bruts i un accionar molt discutible. D'aquesta manera, amb l'ajut del silenci informatiu combinat amb un còctel publicitari que manipula conceptes com creixement, ecologia i eficiència, la massa d'individus conductors, cada cop més gran i més dependent del cotxe, poc s'imagina que quan omple un dipòsit de combustible està finançant la destrucció i desaparició de l'Amazònia i les gents que hi havia: Les darreres cultures del planeta que fins ara havien escapat a la deshumanització mercantil.
Recolonitzant Amèrica
Aprofitant les noves lleis neoliberals que ha modelat i finançat la Banca Multilateral a Amèrica Llatina, Repsol ingressa a molts països on l'aparell estatal ha estat desarticulat i repartit a les multinacionals. El nou marc legal permet apoderar-se de qualsevol territori i pagar unes miserables regalies que no arribaran mai a la població afectada.
Es així com Repsol comença a operar a la conca amazònica de Perú, Colòmbia, Veneçuela , Equador i Bolívia, intervenint els darrers boscos primaris tropicals del planeta.
L'any 1999, en un sospitós moviment borsària, Repsol llança una Oferta Pública d'Adquisició a la Borsa de Nova York i es queda amb la totalitat de Yacimientos Petrolíferos Fiscales (Ypf), l'empresa estatal d'Argentina. En aquesta operació, Repsol es queda amb la meitat de les abundants reserves de petroli argentines.
Amb aquesta jugada Repsol-Ypf s'ha convertit en la 5ª empresa petrolera mundial, la que més guanya a l'Argentina i a l'Estat Espanyol, amb ingressos anuals que superen el pressupost de molts països empobrits.
L'etnocidi de Repsol a Argentina
En els darrers 2 anys han sortit a la llum nombrosos conflictes entre les poblacions indígenes de les poblacions indígenes i l'empresa Repsol.
Un cas conegut és el dels mapuches de la Patagònia. Des de 1994 les comunitats mapuches de Kaxipaiñ i Paynemil vénen denunciant la contaminació d'aqüífers per part de YPF. L'any 1997, després de nombrosos abocaments de cru al Río Colorado, es va descobrir un informe reservat que anunciava la presència de metalls pesats a la sang i l'orina de membres de la comunitat Paynemil. Però recentment un nou "estudi" de les autoritats revelen que màgicament han disminuït els nivells de metalls pesats a la sang i orina.
D'aquesta manera l'Estat cobria les espatlles de Ypf en un context on Repsol-Ypf pretén construir un gasoducte i una Planta Separadora que destruirà els territoris mapuches de Kaxipaiñ i Paynemil.
La Coordinación de Organizaciones Mapuches ha intentat realitzar un nou anàlisi en un laboratori de Suïssa, però el govern ha negat l'extracció de sang al·legant qüestions de sobirania. Curiosament, l'any 1996 va permetre que científics d'Estats Units s'emportessin sota engany la sang de 120 mapuches per patentar la seqüència genètica.
Repsol-Ypf destrueix l'Amazònia Boliviana
Repsol va entrar a Bolívia el 1994 i en sis anys ja té un territori de 7 milions d'hectàrees (l'extensió de quasi dues Catalunyes). Entre les seves adquisicions està la privatització de la meitat dels jaciments estatals (Andina SA) i el control de diverses empreses veteranes d'Amèrica Llatina (Pluspetrol, Maxus, Ypf).
Des de fa 5 anys, gràcies a una nova llei d'hidrocarburs, imposada pel Banc Mundial, tot el subsòl del país és propietat de l'Estat, que dóna concessions per 40 anys a canvi d'un miserable 18% de regalies.
Amb aquesta llei, qualsevol empresa pot apoderar-se de territoris que fins al moment gaudien de certa protecció legal, com Parcs Nacionals, Reserves de la Biosfera, Reserves Forestals o els Territoris Comunitaris d'Origen on viuen les ètnies indígenes de l'Amazònia.
En l'Actualitat Repsol ja ha entrat a 4 Parcs Nacionals amazònics i realitzarà operacions als territoris indígenes de moltes ètnies en greu perill de desaparició física amb una accelerada erosió cultural.
Les il·legalitats del Bloque Sécure
El Bloque Sécure té 771.000 hectàrees (quasi com la província de Girona) i des de 1995 Repsol ha obert un total de 1.200 Km de línies sísmiques, sembrant càrregues de dinamita cada 50 metres, obrint heliports cada 500 metres i desplaçant una plantilla de 200 treballadors que dormien en campaments a comunitats de camperols i d'indígenes yuracarés i moxeños. El Territorio Indígena Parque Nacional Isiboro Sécure (Tipnis) va ser el més afectat i tant la població com la direcció del Parc han denunciat tot tipus d'il·legalitats, com la desforestació de rius, caça i tràfic d'espècies, abocament de cru als rius i destrucció de cultius.
EL març de 1998, 50 comunitats camperoles de dins el Parc va bloquejar les activitats de l'empresa durant dos setmanes exigint un conveni de compensacions més just que les quatre llibretes (ayuda escolar), o el repel·lent de mosquits (apoyo sanitario) que havien rebut fins al moment. Setmanes més tard, coincidint amb els plans d'eradicació forçosa de l'ambaixada nord-americana, el Tipnis va ser militaritzat.
El primer pou ( Pozo VT-X1) va resultar nul, però l'alcalde de Villa Tunari va denunciar que Repsol estava abocant els residus de perforació al riu Espíritu Santo. Les dos famílies que vivien vora el pou s'han quedat amb unes terres contaminades improductives.
L'any 2000, Repsol ataca de nou. Aquest cop ingressa al Territorio Indígena T'simane, on viuen comunitats indígenes molt poc contactades, que viuen completament de la recol·lecció i la caça. En aquests moments, Repsol està construint el Pozo Eva Eva a canvi de 1.500 dòlars i 20 bosses de roba, segons paraules textuals del conveni. En aquest projecte, l'empresa té un pressupost de 21 milions de dòlars pels sis primers mesos.
El 3 de juny del 2000, les 17 comunitats moxeñas i tsimanes del Territorio Indígena Multiétnico es declaren en estat d'emergència i denuncien que el camí d'accés al pou per on transitaran durant 40 anys maquinària pesada travessa moltes comunitats de seu territori i que Repsol els ha ignorat.
Un mes més tard es descobreix el primer abocament de 800 litres de dièsel en un afluent del Río Apere, l'únic curs d'aigua al que tenen accés moltes comunitats moxeñas.
El 27 d'agost, Repsol acorda amb les autoritats provincials de no permetre el pas a cap persona "y así evitar susceptibilidades y especulaciones que pueda entorpecer el normal desenvolvimeitno de las actividades de la zona".
La complicitat del consumidor
Els privilegiats consumidors dels països del nord, embarrancats en una absurda addicció a l'automòbil, poc se n'adonen que cada dia estan invertit i participant en l'expansió i colonització d'empreses com Repsol. Mentre tot el planeta comença a patir ja les conseqüències directes del canvi climàtic, i les reserves de petroli existents asseguren un subministrament mundial pels pròxims 40 anys, les multinacionals petroleres es dediquen a explorar i destruir els darrers racons verges del planeta. Els consumidors som també responsables, perquè la benzina no surt de la benzinera, ni el Gas natural del radiador de casa. Malgrat la tele ens ho digui a crits, a la boca del pou no hi ha papallones.
Territoris protegits afectats per Repsol a Bolívia
Països on opera Repsol
Àrea protegida Població afectada Estat Espanyol Xile Itàlia Territorio Indígena Parque Nacional Isiboro Sécure Camperols quechuas i aymaras, yuracarés, tsimanes, moxeños Alemanya Colòmbia Khazakhstan Territorio Indígena tsimane Tsimanes Algèria Dinamarca Líbia Territorio Indígena Multiétnico Tsimanes, moxeños, movimas Angola Equador Malàisia Parque Nacional Amboró Quechuas i aymaras Aràbia Egipte Mèxic TCO-Reserva de la Biosfera Pilón Lajas Tsimanes, tacanas, mosetenes Argentina Estats Units Perú Parque Nacional Madidi Tacanas Bèlgica França Portugal TCO Tacana Tacanas, esse ejja Brasil Guayana Regne Unit TCO Charagua Norte Guaranís Bolívia Indonèsia Trinidad Tobago Veneçuela Vietnam Què podem fer?
- Canviar el cotxe per la bici i el transport públic
- Informar i difondre l'altra cara de Repsol-Ypf.
- Truca al telèfon gratuït de Repsol: 800100100
- Envia sol·licituds de Visa-Repsol que hi ha a les benzineres (correu franquejat) i exigeix l'aturada d'activitats a l'Amazònia
- Informació periòdica al butlletí mensual Un ojo en la Repsol (www.sindominio.net/zitzania).