ALCA
© Oxfam International http://cat.oneworld.net/
Gènesi de l'ALCA - L'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques —ALCA—, sorgeix com una iniciativa del govern dels EUA per a la resta de l'hemisferi americà, i té com a antecedent el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, conegut com a NAFTA, que va entrar en vigència el 1994. ALCA és el nom amb què es bateja originalment aquesta proposta d'integració comercial de les Amèriques, i que dóna inici el 1994 a un procés de negociació a partir de la reunió de ministres de comerç de l'hemisferi, a Miami. Serà allà on es començarà a elaborar, de manera secreta quant a la divulgació dels punts de negociació, un megaprojecte que portaria a l'establiment d'una Àrea de Lliure Comerç a tot el continent per l'any 2005.
Després d'aquesta trobada, se n'han dut a terme d'altres a l'hemisferi, concretament a Xile el 1998 i al Canadà el 2001. Aquestes reunions han permès conformar un comitè o grup de viceministres de comerç dels països participants que, assessorats per un fòrum d'empresaris, tenen la responsabilitat de dissenyar el marc legal i institucional perquè avancin les negociacions.
L'ALCA, una proposta de «lliure comerç» - Amb les negociacions iniciades a Miami, l'ALCA pretén constituir-se en un acord hemisfèric hegemonitzat pels EUA, amb la intencionalitat d'assegurar la lliure circulació de les mercaderies i el capital a tot el continent americà, excepte a Cuba. Sota la fal·làcia de la llibertat comercial, l'ALCA és un projecte que busca crear les condicions econòmiques, polítiques i jurídiques que facilitin als EUA ser una economia dominant a la regió, a través d'un accés privilegiat als mercats llatinoamericans, desplaçant així la Unió Europea i el Japó. La integració per part d'Amèrica del Nord al mercat llatinoamericà suposa una unitat geogràfica de 800 milions de persones, un Producte Interior Brut de 8 bilions de dòlars i un comerç total de 2,4 bilions de dòlars. D'aquí que es pretengui generar un aprofitament del gran nombre de consumidors i l'elevat volum d'intercanvi comercial. La consecució d'aquest acord comercial hemisfèric implica la intervenció de 34 països de les Amèriques llevat de Cuba, i la participació d'aproximadament 900 negociadors amb el propòsit d'elaborar una proposta marc per a tot el continent, i prenent com a base els acords de lliure comerç que estan impulsant els EUA i les disposicions de l'Organització Mundial del Comerç —OMC—. Es tracta de crear el que la Cimera dels Pobles de les Amèriques anomena «un estatut de drets i llibertats per als inversionistes, consagrant la supremacia del capital sobre el treball, transformant la vida i el món en mercaderies, negant els drets humans i sabotejant la democràcia i la sobirania dels Estats». Malgrat que les negociacions han estat conduïdes en secret, donat que no hi ha hagut participació de la societat civil en la formulació de les regles i normes que contenen l'acord, s'estan discutint aspectes similars als tractats de lliure comerç que es negocien bilateralment. Entre d'altres temes, s'està discutint sobre la reducció de les barreres aranzelàries i l'accés a mercats, béns i serveis d'intercanvi comercial, inversió estrangera, privatització de béns i serveis públics, agricultura, drets de propietat intel·lectual, subsidis i mesures antidúmping, lliure competència i resolució de divergències. D'aquesta manera, l'ALCA sembla ser una extensió de l'acord de lliure comerç entre Estats Units, Canadà i Mèxic —la NAFTA— a tot el continent, segons els criteris i paràmetres de la Casa Blanca.
L'ALCA, neoliberalisme i globalització - Les regles de joc que sustenten l'aprovació de l'ALCA impliquen l'execució de polítiques ja conegudes en totes les economies/societats de la regió, ja que s'inspiren en postulats de tall neoliberal, bàsicament aquelles que estan relacionades amb l'eliminació de barreres al flux de mercaderies i al capital transnacional. En altres paraules, acceptar les condicions d'aquest acord suposa mantenir i aprofundir les reformes econòmiques estructurals de les últimes dècades, especialment les vinculades a l'obertura comercial o integració al mercat mundial, encara que de manera subordinada i com a socis menors de les grans corporacions transnacionals. Per tant, la lògica dominant d'aquestes negociacions reforça els mecanismes d'incorporació asimètrics amb què s'insereixen els països d'Amèrica Llatina en els processos de globalització amb esquema neoliberal, comprometent els actors productius locals i els seus pobles.
L'ALCA i les asimetries regionals - Amèrica Llatina, malgrat que és diversa i complexa, es presenta avui dia per negociar una proposta d'integració econòmica multilateral, marcada per una situació d'iniquitat i d'injustificable desigualtat política i econòmica, amb una població de 500 milions, dels quals el 44% viu en la pobresa, és a dir, 225 milions de persones, dels quals 90 milions viuen en l'extrema pobresa. A la pobresa i la desigualtat, s'hi afegeix un deute extern de 800 mil milions de dòlars, un mercat de treball en què el 84% de les feines se situen en el sector informal, per la qual cosa els drets laborals són constantment transgredits, i un 9% de la població econòmicament activa es troba a l'atur. En els últims 25 anys s'han agreujat no només les diferències entre els grups més rics i els sectors desposseïts, sinó també entre els homes i les dones, de tal manera que s'han produït les condicions per generar processos de feminització de la pobresa i de deteriorament de l'hàbitat natural. Amèrica Llatina és la regió del món on la distribució de la riquesa és més inequitativa i injusta, ja que el 20 més ric de la població rep uns ingressos 19 vegades superiors als del 20 més pobre. En conclusió, la regió assisteix a la signatura d'aquests acords presentant múltiples i complexos problemes socials, ambientals i econòmics, que la col·loquen en una condició desfavorable per negociar, especialment davant d'un país com Estats Units que posseeix el 80% del pes econòmic del continent americà quant a tecnologia, capital i patents i amb un Producte Interior Brut 16 vegades superior que el brasiler, 25 vegades que el mexicà, i 30 vegades que l'argentí.
Efectes i impacte de l'ALCA - La signatura d'un acord com l'ALCA, en un context de vulnerabilitat representat per economies/societats com les llatinoamericanes que no només condensen asimetries i fractures internes, sinó relacions de dependència i subdesenvolupament, suposen desafiaments i dilemes difícils d'enfrontar eficaçment. Entre els aspectes que més preocupen pels possibles efectes perjudicials per als països de la regió hi trobem:
- La degradació dels drets laborals i de les condicions de treball, ja que es busca crear marcs jurídics flexibles i amb poques regulacions que siguin obstacles per a la productivitat.
- Els efectes d'una política de lliure importació de mercaderies, que puguin portar el sector industrial local a una completa desaparició, elevant els elevats índexs d'atur que ja castiguen els països.
- L'augment de la destrucció del medi ambient i la salut, ja que s'exigeix que qualsevol regulació en aquests sectors no sigui obstacle per al comerç i la inversió.
- La pèrdua de capacitat de decisió i de sobirania dels estats nacionals, davant les grans empreses que es reservarien grans drets de querellar-se legalment contra els estats.
- La transformació dels serveis socials en mercaderies, més reservats a qui les pugui pagar.
El mapa geopolític i les negociacions de l'ALCA - És important valorar, en tot el procés de negociació, que el nord d'aquesta suposada integració comercial no és l'enfortiment dels capitals nacionals i els mercats interns dels països llatinoamericans, ni la millora de les condicions de vida de la població. Es tracta de la constitució d'un mercat únic i homogeni, on puguin circular lliurement les grans corporacions empresarials del continent i on els EUA puguin aprofundir el seu domini mundial, en el marc de la seva confrontació econòmica amb la Unió Europea i el Japó, excloent-los de la seva influència a la regió. Amb l'ALCA hi ha en joc el control dels mercats i les inversions de la regió, l'accés als recursos naturals i energètics, com ara el petroli i l'aigua potable, i evidentment l'accés a la biodiversitat de la regió, que implica el maneig d'una enorme riquesa. Si els EUA aconsegueixen la seva presència a totes les Amèriques per mitjà de l'ALCA, aconseguiran obstaculitzar els actuals intents d'integració econòmica llatinoamericana, com ara el MercoSur, on hi ha països que busquen estrènyer relacions econòmiques entre si, i amb altres regions del món, intentant reduir l'excessiva dependència respecte a l'economia nord-americana.
Alternatives, mobilitzacions i propostes davant de l'ALCA - Donada la rellevància que aquesta proposta genera al continent, i els desafiaments que emergeixen a partir de les condicions en què s'està negociant allò que se suposa que és una Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques, és que diferents sectors, grups i organitzacions de la societat civil llatinoamericana s'han mobilitzat arreu del continent. Ja el 1998 es va organitzar una Cimera dels Pobles de les Amèriques, com a alternativa a l'escassa obertura que els governs han donat als diferents sectors socials. La realització d'aquesta trobada i el seu posterior seguiment ha permès la convergència de nombroses i diverses organitzacions i moviments socials de tot el continent. La Cimera dels Pobles de les Amèriques ha generat un espai per expressar l'oposició i resistència a les propostes neoliberals contingudes en l'ALCA i en 'estratègia dels Estats Units. El resultat és la creació d'una Aliança Social Continental que busca construir i elaborar alternatives i projectes d'integració regional que es basin en propostes sorgides des de les organitzacions i pobles llatinoamericans.
Aquest article ha estat elaborat per Roy Arias, treballador social i educador popular costa-riqueny especialitzat en el tema d'economia i treball juvenil, ha
treballat per Paniamor i col·labora com a editor voluntari per a OneWorld Amèrica Llatina.GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003
alca | català | www.agp.org