S.T. / Redacció (03/06/2005)Miners, camperols, indígenes, mestres i gent dels barris més pobres de Bolívia continuen manifestant-se perquè el Govern nacionalitzi el gas, reparteixi equitativament la riquesa i convoqui una Assemblea Constituent plural.
S.T. / Redacció (03/06/2005)
En aquests moments, el 60% de les carreteres de Bolívia estan bloquejades. Les protestes socials que des de fa mesos viu el país i que s'han incrementat les últimes tres setmanes continuen ocupant carreteres i les ciutats de La Paz i El Alto. La fi de la pobresa, la nacionalització del gas, la creació d'una Assemblea Constituent plural i la destitució del president Carlos Mesa i del Parlament són algunes de les exigències dels moviments socials, que veuen com a mesura que avancen les protestes evolucionen també les seves posicions i les divergències.
Gairebé totes les marxes estan organitzades per entitats com la Federació Sindical de Treballadors Miners, la Central Obrera Boliviana i moviments de base i aglutinen miners, mestres, treballadors dels barris més humils, estudiants, camperols i indígenes, entre d'altres. La seva principal petició és la nacionalització dels hidrocarburs, perquè els beneficis de la seva venda arribin a tots els bolivians i no únicament a les multinacionals.
"Si recuperem els hidrocarburs haurem solucionat els problemes de fam i econòmics que afecten els bolivians. És l'única oportunitat que tenim per sortir de la pobresa", explica a EconoticiasBolivia Miguel Zubieta, secretari executiu de la Federació Sindical de Treballadors Miners. Malgrat això, el president Mesa ha contestat que no nacionalizarà el gas i ha lamentat que la nova Llei d'Hidrocarburs, promulgada el 17 de maig, fins i tot "podria desmotivar les empreses estrangeres que volen invertir en el país".
Carlos Mesa va arribar al poder a finals del 2003, després que el president Gonzalo Sánchez de Lozada fos enderrocat pels moviments socials, que reclamaven la nacionalització del gas i que van veure com molts dels seus companys van ser detinguts o morts per part de la policia. De fet, les concentracions d'aquests dies a Bolívia també recorden aquests actes i demanen que jutgi elsex governants.
Aquesta petició la recolza també Evo Morales i el seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS), que compta amb gran suport popular i representació en el Congrés. No obstant això, les posicions de Morales s'aparten de les dels moviments que es concentren a La Paz i El Alto; el MAS, que vol guanyar les eleccions presidencials del 2007, aposta per mobilitzar-se a favor d'una Assemblea Constituent i dóna suport al manteniment del Parlament, però s'allunya de les exigències per la nacionalització del gas.
En aquest clima de tensió, l'Església Catòlica ha fet una crida a tots els sectors implicats perquè siguin responsables i dialoguin. Però tant des dels moviments socials com des del Govern no donen legitimitat a cap dels seus interlocutors. Els grups de base han demanat la dimissió de Carlos Mesa, mentre que el president ha acusat les organitzacions socials de rebre diners a canvi de mantenir les concentracions de manera indefinida.
A més, el president va anunciar aquest dijous 2 de juny que vol convocar l'Assemblea Constituent i organitzar un referèndum el pròxim 16 d'octubre. L'objectiu d'aquesta proposta, que ara ha de ser ratificada pel Congrés la setmana que ve, és silenciar les protestes socials.
800 milions de dòlars en deute intern i extern
En aquest context, Càritas va presentar fa uns dies un informe en què alerta que, només l'any passat, Bolívia va pagar més de 800 milions de dòlars en concepte d'interessos i amortitzacions del deute extern i intern. L'endeutament actual de país suposa el 82% del Producte Interior Brut i podria arribar al 95%.
A aquestes dades de pobresa se sumen també les dades d'una enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística, que revela que sis de cada deu bolivians de les principals ciutats del país vol emigrar a l'estranger. En l'actualitat, el 32% dels bolivians viu a altres països, com Espanya, Estats Units i Argentina, i molts joves d'entre 18 i 24 anys afirmen que el seu desig és sortir a l'exterior per buscar una vida millor.