Roberto Mansilla Blanco / Agència d'Informació Solidària (11/06/2005)Els esdeveniments a Bolívia presagien l'hora d'un enfrontament encara més important entre forces polítiques, organitzacions indígenes i sindicals i elits econòmiques del qual pot sortir beneficiat Evo Morales.
Roberto Mansilla Blanco / Agència d'Informació Solidària (11/06/2005)
En l'enèsim capítol d'una crisi interminable, l'atribolat president Carlos Mesa finalment va presentar la seva renúncia davant un Congrés nacional dividit en un país que, segons les seves paraules, "s'està enfonsant".
No li manca raó a Mesa, davant el complicat panorama que ofereix Bolívia: una constant pressió popular que col·loca a la seu del govern, La Paz, pràcticament sota "estat de setge"; una polèmica Llei d'Hidrocarburs que divideix la societat i l'anunci de dues regions del país, Tarija i Santa Cruz, d'aplicar dos referèndums vinculants a l'agost per decidir la secessió territorial. Tot això sense oblidar els rumors de cop militar, després de l'alçament de dos coronels fa dues setmanes.
L'incessant desenvolupament dels esdeveniments a Bolívia presagien l'hora d'un enfrontament encara més important entre les forces polítiques, les organitzacions indigenistes i sindicals i les elits econòmiques, xoc del qual pot sortir beneficiat el capdavanter opositor, indígena i productor de coca, Evo Morales.
Tot i que ja es vaticinava que Mesa no acabaria el seu mandat el 2007, l'escenari actual reforça la tesi de la incertesa. L'única certesa evident té a veure amb una crònica inestabilitat estatal per mantenir l'ordre públic i una millor distribució dels ingressos.
A la lluita pel control dels recursos de petroli, gas natural i aigua, s'uneix el fet que el país més pobre d'Amèrica del sud corre el risc de la secessió territorial, aprofundint la divisió entre l'occident de l'altiplà, on està la capital, i la serralada oriental entorn de la província de Santa Cruz i Tarija.
En tot aquest panorama, l'únic líder amb capacitat de convocatòria popular i suport polític de moviments socials i partits anti-sistema és Evo Morales. La seva participació i visió política resulta en aquest moment crucial per trobar una alternativa que eviti un aprofundiment del caos.
De la mateixa manera, és evident que té força política entre la població: la seva actuació va ser decisiva en la caiguda del president Sánchez de Lozada l'octubre del 2003, mentre el seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS), és la segona força parlamentària i guanya adeptes acceleradament.
No obstant això, la seva figura genera recels entre les elits polítiques i econòmiques i, fins i tot, en l'àmbit regional, per les seves suposades connexions que rep del president veneçolà Hugo Chávez. A més, una victòria de Morales potenciaria un impacte amb dimensions d'expansió regional en l'àrea andina, principalment pel factor de l'indigenisme i la seva relació excloent per part de l'Estat i la societat.
Les demandes de nacionalització de les indústries petroliera i gasífera, així com el control de la distribució d'aigua en la regió d'El Alto i la pressió popular per decretar una Assemblea Constituent que permeti la reforma constitucional, podrien provocar una modificació en la polèmica Llei d'Hidrocarburs.
Però la sortida més visible, amb Mesa fora de l'escenari, serà un avanç d'eleccions. Aquí Evo Morales part amb l'aparent avantatge de no tenir un rival encara definit, perquè el descrèdit dels partits polítics tradicionals ha minat la posició de l'establishment. El pols Mesa-Morales finalment seria guanyat pel líder dels productors de coca.
En aquest aspecte, entra en joc també el panorama geopolític regional. Els dos països que segueixen amb més interès els esdeveniments bolivians són Brasil i Veneçuela, cadascun buscant controlar les seves respectives àrees d'influència.
El govern de Lula da Silva utilitza un doble joc diplomàtic i energètic en el qual tenir influència en el control dels recursos petroliers i gasífers és crucial, per això Petrobras exerceix pressió en el Congrés bolivià amb la llei d'Hidrocarburs. Sobre el joc diplomàtic, si Brasília aconsegueix una alternativa de solució política a la crisi boliviana, confirmaria el seu nivell de potència regional sud-americana.
La petroliera estatal brasilera posseeix activitats a Bolívia que representen el 20% del PIB bolivià. Altres multinacionals petrolieres també participen en el repartiment bolivià, com l'espanyola Repsol YPF i la franco-belga Total.
De la mateixa manera, Argentina també veu amb interès el mercat energètic bolivià. Tots ells han amenaçat de reduir inversions en cas que el Congrés no aprovés la polèmica llei, amb el conseqüent minvament d'ingressos per a la malmesa economia boliviana.
La presència veneçolana gira en sentit diametralment oposat. Les constants visites d'Evo Morales a Caracas per entrevistar-se amb el president Hugo Chávez i la sintonia entre ells han aixecat les sospites entre empresaris i líders polítics bolivians, de vinculació política directa, encara que no existeixin proves de cap finançament. Constantment, Morales fa referència als models de Fidel Castro i Hugo Chávez com el projecte a seguir a Bolívia.
Chávez veu amb interès l'arribada d'Evo Morales al poder perquè confirmaria el gir radicalment antineoliberal i anti-ALCA en la regió, per això també va utilitzar la retòrica, mitjançant atacs a "l'oligarquia boliviana", per afermar "l'opció Evo". De la mateixa manera, amb Evo al poder, s'afermaria la projecció internacional del moviment bolivarià impulsat per Chávez, fet que podria tenir impacte en els veïns Perú i Equador, països amb agudes i similars crisis polítiques.
Per a Washington, un escenari d'aquest calibre s'orienta en contra dels seus interessos, els quals van ser molt directes a Bolívia durant el mandat de l'expresident Sánchez de Lozada. Un alt funcionari nord-americà va advertir sobre la possible amenaça als interessos nord-americans en la regió andina, davant el marcat caràcter "antiamericà" dels emergents moviments indígenes als països andins, i l'eventual conformació de "grups radicals" i l'ascens del populisme. En aquesta convulsió, s'enfonsa Bolívia, tal com ho vaticina l'avui expresident Mesa?
Canal Solidari-OneWorld 2005