Redacció (14/06/2005)L'antropòloga Marta Cabezas és representant d'ACSUR a Bolívia, on viu des de fa tres anys. En aquesta entrevista, retrata un país amb una "espècie d'equació" que col·loca els blancs en millors posicions socials i econòmiques.
Redacció (14/06/2005)
En una entrevista online mantinguda amb els internautes a Canal Solidari-OneWorld, Marta Cabezas explica la desigualtat que hi ha a Bolívia amb dos exemples: la situació que existia fins a la revolució de 1952, "quan els indis havien de treballar gratuïtament per a les hisendes i les mines", i la usurpació sistemàtica de terres comunitàries dels pobles indígenes per expandir el latifundisme.
Això explicaria l'arrelament que té la reivindicació de formes d'explotació dels recursos naturals que beneficiïn a tothom.
Com afecta la política de privatització directament a la població boliviana?
Bolívia, país tremendament ric en recursos naturals, té dos terços de pobres i un dels índexs de desigualtat social i econòmica més alts de tot Amèrica Llatina. En conseqüència, és obvi que el model d'explotació dels recursos naturals no està beneficiant els sectors més desfavorits.
Des del 1985, els recursos naturals són extrets amb concessions molt beneficioses per a les empreses. A més, el valor agregat i les ocupacions que produeix la seva industrialització no beneficien els bolivians, perquè es realitzen fora de Bolívia. Els ingressos de l'explotació del gas és l'única esperança a curt termini perquè l'Estat generi processos de redistribució i per això aquest tema s'ha tornat tan important per als moviments socials.
Quina és la responsabilitat, si és que hi ha, de les empreses espanyoles en la crisi de Bolívia?
És probable que es generin demandes contra Bolívia si aquest país genera lleis poc favorables per a les empreses transnacionals |
Jo crec que és necessari denunciar que a Bolívia hi ha molts "bloquejadors", alguns visibles i uns altres refinats. Els més visibles són els moviments socials, que bloquegen els carrers, les ciutats i els centres de poder. Els refinats són els partits polítics tradicionals, que han bloquejat el parlament generant una situació de caos social, i el capital transnacional.
A què es deu que hi hagi una capacitat d'organització ciutadana tan gran a Bolívia per arribar a provocar una crisi d'aquestes característiques?
El fet clau en aquest moment històric a Bolívia és el ressorgiment de les identitats indígenes |
En primer lloc, és una societat on prevalen l'explotació econòmica, l'exclusió política i la desigualtat social, situacions que s'han vist agreujades des de la crisi econòmica que va començar l'any 2000 i que segueix vigent.
En segon lloc, les reformes neoliberals ortodoxes que s'apliquen a Bolívia des del 1985 han generat un escenari d'empitjorament, amb les consegüents mobilitzacions socials. L'antineoliberalisme ha estat un articulador social molt fort, però el que ha estat clau en aquest moment històric a Bolívia crec que ha estat el ressorgiment de les identitats indígenes.
A més de la important crisi i pobresa que viu el país, creus que el que passa a Bolívia es pot inscriure en un moviment a l'Amèrica Llatina que està invertint la política tradicional de submissió al neoliberalisme?
Sens dubte, hem de saber llegir aquest moment com a part d'un procés d'esgotament d'un model econòmic, social i polític que exclou les majories i, en el cas bolivià, reprodueix a més un racisme històric.
Les "democràcies pactades", on els partits tradicionals s'alternen per perpetuar els seus privilegis, estan esgotades |
Crec que està arribant el moment que aquest model canviï, tant en l'economia com en la política, perquè no hem d'oblidar que les "democràcies pactades", on els partits tradicionals s'alternen per perpetuar els seus privilegis, també estan esgotades.
Què passarà davant unes eleccions generals? El moviment indígena o els partits d'esquerra podrien arribar al poder?
Crec que aquest és un escenari molt incert. El MAS d'Evo Morales, que es diu també "instrument polític" dels moviments socials, és el partit més sòlid dels existents. Però té una oposició al davant molt cohesionada i que està aliada en contra seu.
És tan gran la fractura social?
La fractura social és, efectivament, enorme. Sobre la taula hi ha dos projectes de país, expressats a "l'agenda d'octubre" dels moviments socials -nacionalització dels hidrocarburs com a mesura de redistribució de la riquesa i assemblea constituent com a mesura de redistribució del poder polític- i en "l'agenda de gener" de les elits de Santa Cruz -autonomia departamental per a Santa Cruz i per a l'orient bolivià amb plena gestió dels recurs naturals, sense discussió en l'assemblea constituent-.
A l'orient hi ha precisament el gas, el petroli, la terra, la biodiversitat i gairebé tots els recursos naturals i estratègics. Sobre la taula hi ha dos models de país i això fa que la situació sigui molt delicada.
Té realment Evo Morales un paper crucial en aquesta crisi?
Evo Morales és un fenomen mediàtic internacional i se li atribueix un paper més protagonista del que realment té. Els moviments socials són molt diversos. El MAS està apostant per la via democràtica, mentre que altres estan en una via més revolucionària.
Creus que les ONG han d'implicar-se políticament en el que està passant a Bolívia?
El món de les ONG és molt divers. Diria que totes les organitzacions que treballem en el camp, treballem amb les organitzacions camperoles i indígenes i destinem part dels nostres esforços al seu enfortiment, sigui amb informació, enfortint la seva capacitat d'autogestió, amb capacitacions, etc. En aquest nivell, crec que hem de continuar treballant. Però quan entrem en el nivell político-partidari crec que no és la nostra funció.