Des de fa uns mesos es parla dels BLACK BLOC, sobretot en els medis de l'extrema esquerra. Tant si es tracta de militants anticapitalistes, com de la resta de les persones, els BLACK BLOC horroritzen i fascinen, desencadenant sovint odis ferotges, però també aplaudiments, sense que la majoria sàpiga de cert de que es tracta.

L'aura de misteri que envolta el fenomen contribueixen a fer-ne una llegenda i alimentar fantasmes al voltant de la seva existència, la seva raó de ser i tant els motius com la naturalesa de les seves accions. Donat que el tema és més interessant que les aproximacions dubtoses amb que se l'ha resumit i de que l'actualitat ens donarà cada cop més ocasions de sentir-ne parlar i de preocupar-nos, aquest text te per objectiu explicar de manera sintètica (però exhaustivament) els "qui", "que", "perquè" i com dels BLACK BLOC i de proposar una anàlisi positiva del seu interès polític, amb l'objectiu de suscitar debat sobre aquest tema.

I-El(s) BLACK BLOC(s), que son?

Un BLACK BLOC és un conjunt d'individus o de grups d'afinitat, que es reagrupen de manera espontània o organitzada en un moment donat, amb ocasió de manifestacions o d'accions polítiques. No és ni una organització ni un xarxa centralitzat de cap de les maneres. Es pot doncs parlar d'un BLACK BLOC, però un BLACK BLOC entre d'altres, la composició d'aquests grups canvia i fluctua en el curs de les seves aparicions. El que defineix el BLACK BLOC es que els grups i individus que el composen es defineixen majoritàriament com anarquistes i proposen una perspectiva llibertària sobre el(s) tema(es) de la manifestació o acció en qüestió. El que fa que el BLACK BLOC sigui visible i singular, és el fet de que els seus participants vagin majoritàriament vestits de color negre i portin una màscara, un mocador o una caputxa, d'aquesta manera diferents persones constitueixen un BLACK BLOC.

Amb aquest nom els BLACK BLOC van aparèixer als EUA en el marc de les manifestacions contra la guerra del Golf el 1991. És més precisament, el 30 de novembre de 1999, a Seattle, on les seves accions de resistència a la reunió de la OMC que els BLACK BLOC han atret l'atenció dels media. Malgrat això els BLACK BLOC no són un fenomen nou, estan directament inspirats en els moviments d'extrema esquerra europeus, com el moviment autònom alemany dels anys 80, on els protagonistes es vestien de negre, anaven emmascarats, combatien a la policia al carrer i proposaven una crítica i una pràctica radicals, en ruptura amb els mètodes de protesta tradicionals.

Per tant el BLACK BLOC no és el moviment anarquista , aquest existeix amb una gran diversitat de formes, el BLACK BLOC no és més que una d'aquestes formes, és una manera d'organitzarse i actuar entre d'altres moltes.

II-Un BLACK BLOC, perquè?

Existeixen moltes raons per les que els anarquistes constitueixen BLACK BLOC a les manis. A continuació segueixen algunes d'elles:

• La solidaritat: un gran nombre d'anarquistes poden simultàniament fer front a la repressió policial i posar així en pràctica la solidaritat. La organització horitzontal i en grups d'afinitat del BLACK BLOC prova per els fets que és possible organitzar-se de manera eficaç, sense jefes ni jerarquia i que l'entrada i coordinació de diferents grups al voltant d'objectius comuns és igualment fructífera.
• La visibilitat: agrupar-se d'aquesta manera permet mostrar que l'anarquisme representa una força política important, sovint ignorada i desconeguda. És l'ocasió de promoure perspectives anarquistes sobre els problemes polítics tractats entre els manifestants.
• Les possibilitats: actuar en grup permet realitzar accions a vegades il·legals i que seria perillós fer de manera aïllada. A més l'anonimat del BLACK BLOC fa més difícils les detencions. Alguns dels tipus d'acció practicats (destrucció de la propietat privada...) poden igualment obrir perspectives de radicalització política.

III-BLACK BLOC: on, quan i com?

Les primeres manifestacions significatives del BLACK BLOC organitzades al voltant d'objectius precisos varen tenir lloc a Seattle, entre finals de novembre i principis de desembre de 1999, en el Congres de l'Organització Mundial del Comerç. Varen tenir lloc enormes manifestacions i accions, promoguts per un ampli ventall de grups, col·lectius i reivindicacions polítiques, anant des de el control ciutadà de l'OMC (per els partidaris d'un "capitalisme amb rostre humà"), fins a la destrucció de les estructures opressives de l'OMC com del poder en general (per els partidaris d'una revolució total de la societat). Aquesta darrera tendència estava animada per els anarquistes, que molt nombrosos i nombroses es varen implicar en l'ampli ventall d'activitats (media alternatius, acció directa no violenta, mani festiva, okupació ....). Les manifestacions i accions ràpidament es varen caracteritzar per una repressió policial increïble. Al voltant de 200 persones constituïen els Black Bloc que varen emprendre atacs contra la propietat privada de les multinacionals sembrant el recorregut de les manis. Vidrieres de bancs, de botigues Nike, de cafès i comerços burgesos varen ser trencades i alguns magatzems saquejats, causant als voltants de 7 milions de dòlars en danys a les multinacionals en qüestió. Es varen fer pintades sobre els murs de la ciutat i el mobiliari urbà (plafons, contenidors d'escombraries ...) va ser transformat en útil de destrucció de vitrines, en barricada i fins i tot en foc de joia segons el cas. Durant moltes hores certes parts de la ciutat varen ser així alliberades tan de la presencia agressiva dels policies com de les multinacionals i constituïren "zones autònomes temporals" (1). Les crítiques no varen faltar i el debat sobre els BLACK BLOC va començar.

Els 16 i 17 d'Abril a Washington D.C., hi havia una reunió del FMI i del Banc Mundial. Va tenir lloc també una mobilització molt forta, reunint tots els components de l'oposició a la mundialització i/o el capitalisme. Un BLACK BLOC (Revolutionary Anti-capitalist Bloc- RACB) de aproximadament 1000 persones va estar molt present, optant per una tàctica molt diferent a la emprada a Seattle. El BLACK BLOC va concentrar tots els seus esforços sobre la policia aconseguint fer recular les línies de policia varies vegades, forçar les barreres policials i alliberar a les persones detingudes, à arrossegar la policia "a l'interior del seu propi perímetre per debilitar-la", defensant els militants que practicaven la desobediència civil contra les agressions policials permetent-los anar més lluny. En aquesta ocasió el BLACK BLOC va ser manifestament una força increïble que va permetre al conjunt de la manifestació anar endavant.

BLACK BLOC varen estar també presents a les convencions dels partits Demòcrata i Republicà, be que la seva acció va ser menys important que les de Seattle i Washington:

A la Convenció del Partit Republicà a Filadèlfia els 1 i 2 d'Agost del 2000, el BLACK BLOC (Anti-Statist Black Bloc- ASBLACK BLOC) va prendre part activa a les manifestacions i va difondre un comunicat explicant els seus atacs a la propietat privada i al material de la policia cotmessos surant les manifestacions. A destacar que un Clown Bloc va prendre part igualment, parodiant el mon polític institucional a través d'una pràctica subversiva de teatre de carrer, reprimida per la policia.

Del 14 al 17 d'Agost del 2000, la Convenció del Partit Demòcrata los Angeles, va ser igualment assetjada per els manifestants i per accions diverses. La policia va dispersar violentament un concert a l'aire lliure de Rage Against The Machine al costat del centre on tenia lloc la Convenció. Membres del BLACK BLOC varen ser víctimes de la brutalitat policial (un d'ells va ser bombardejat per bales de goma i de gas de pebre mentre agitava una bandera negra des de una tanca), varen respondre a la policia amb cops de projectils diversos.

IV- Que aporten els BLACK BLOC

"Com a Seattle els BLACK BLOC han aportat a les accions energia tàctica, creativitat i coratge, però també han manifestat una gran voluntat de respectar els desitjos dels altres participants i no han part de defensar activament a les persones menys preparades" (Michael Albert, en Znet Commentary "Assessing A16, abril 2000).

És fàcil reduir el "fenomen" BLACK BLOC a algunes pràctiques que semblen tan ridícules i insuficients que sovint son caricaturitzades. Les accions dels BLACK BLOC no es limiten a trencaments i destrosses sistemàtiques i sense objectiu. Si s'observa des de més a prop, sembla que al contrari, el BLACK BLOC com manera d'organitzar-se i d'acció política, troba els seus fonaments en una anàlisi crític del militantisme d'extrema esquerra, i pot aportar-li molt.

L'acció dels BLACK BLOC s'inscriu en sobrepassar els mètodes de protesta tradicionals caracteritzats per el lobbying i el reformisme. Els BLACK BLOC practiquen una desobediència civil activa i l'acció directa, esquivant així la política del joc virtual perfectament lubricat en la que sovint ens trobem tancats (quan la contestació dels sistema esdevé un element entre d'altres en l'escenari polític, previsible i integrat en els càlculs policials). Els BLACK BLOC reinserten l'acció en el si de la protesta i permeten un posicionament directe sobre els elements del sistema que rebutgen. Concretament els BLACK BLOC no consenteixen simples desfilades contestatàries, algunes importants per la seva càrrega simbòlica, però inaptes per capgirar veritablement l'ordre de les coses. L'acció dels BLACK BLOC contribueix a realitzar la política en lloc de solament parlar-ne. En aquest sentit, l'acció política, de passiva i simbòlica esdevé activa fins i tot ofensiva. És això el que afirma el comunicat del BLACK BLOC de Seattle, que refusa "ser designat com una simple força de reacció" que dependrà així solament de les manifestacions i capricis del poder. Els BLACK BLOC es declaren doncs totalment partidaris de l'acció ofensiva contra les estructures de poder, prenen el famós slogan "el capitalisme no es morirà tot sol. Ajudem-lo!!". Això es caracteritza per nombroses accions controvertides, particularment els danys causats a les propietats de les multinacionals i d'altres empreses.

La "violència contra la propietat".

"En un sistema fonamentat en la recerca del benefici, la nostra acció és mes eficaç quan ataquem la cartera dels opressors. La degradació de la propietat, com mitjà estratègic d'acció directa, és un mètode eficaç per assolir aquest objectiu. Això no és una teoria .... És un fet" (Comunicat del ASBLACK BLOC Philadelphie,9 d'agost 2000).

Atacar la propietat de les empreses és trencar amb les clàssiques manifestacions-desfilades a les que el poder s'acomoda perfectament. És franquejar un pas i atacar frontalment a les multinacionals i d'altres empreses sobre el terreny que les afecta directament en els seus interessos econòmics. Causar danys materials que es poden xifrar en dòlars, és indicar clarament a la gent que no parla més que el llenguatge dels diners que no son intocables, és sabotejar un centesima dels seus beneficis i retornar-li una mil·lèsima de la violència que les seves activitats generen.

Atacar la propietat és certament atacar (simbòlicament) la cartera dels propietaris, però és també atacar la seva imatge. Mitjançant accions acompanyades de comunicats explicatius, els BLACK BLOC de Seattle han aconseguit fins un cert punt imposar un interpretació política als seus actes de destrucció, posant així sobre l'escena les activitats i pràctiques de les empreses atacades. Fins i tot els media institucionals no han pogut manipular el tema atribuint els actes de vandalisme a brètols han hagut de reconèixer el caràcter polític de certes accions. En suma, ha estat possible atreure l'atenció sobre les exaccions de les empreses i fins i tot sobre la "naturalesa" del comerç practicant accions directes de sabotatge com aquestes.

Si aquestes accions permeten afectar la imatge de les companyies atacades, permet també invertir el sentit, canviant el valor acordat als diversos objectes i símbols del capitalisme. En els seus comunicats els BLACK BLOC legitimen i positivitzen les seves accions. Una vidriera trencada esdevé un altra espai alliberat de tots aquest símbols agressius testimonis de l'omnipresència arrogant del capitalisme i de les diverses opressions al voltant del gènere. Un magatzem saquejat, és un conjunt de persones que prenen el que necessiten allí on es troba, curtcircuitant el procés mercantil, negant el valor mercantil dels objectes per reconèixer un valor d'us. És l'afirmació de la gratuïtat contra el comerç, del robatori com manera de protestar políticament i manera de viure decentment en un mon on res és accessible sense diners, fins i tot la satisfacció de les necessitats vitals. Un mur enderrocat és vist com un petit espai urbà reapropiat, una bretxa a una ciutat uniforme, blanca i immaculada.

Una pintada és un atac contra les superfícies grises, amorfes i asèptiques. Una façana esdevé llavors un lloc d'expressió viu i acolorit, donant la paraula a aquell i aquelles que estan ordinàriament desprovistos d'ella. L'impacte visual d'un eslogan escrit sobre un mur amb espray rivalitza amb aquell del cartell publicitari, de tauló d'avisos oficials o de l'espot de TV que s'imposen com únics models d'informació i d'expressió. Curtcircuitant igualment el procés "normal" d'expressió, reservada a aquells i aquelles que poden utilitzar-lo tan per la seva posició social com per no posar en dubte els fonament d'un sistema alienant.

Aquests diferents mètodes, senzills de realitzar són la manifestació d'un poder emanant de la base, d'un poder que no passa per estructures oficials per expressar-se, però que escollien una veu dissident i per tant directa. Aquests medis simples, directes i a l'abast de tots, lògicament també els medis més desfavorits, el medis més colpejats per l'exclusió, aquells i aquelles a qui la política sempre a deixat de banda i han acabat deixant de banda la política. Actuant concretament sobre els objectes de les seves revoltes, els BLACK BLOC estan en millor posició que ningú per sensibilitzar a aquells exclosos que els pateixen quotidianament, que estan farts i estan malgrat tot condemnats a la resignació.

L'exemple se Seattle és flagrant en aquest tema: mentre que el conjunt del moviment de lluita contra la OMC deplorava la poca participació de gent de color i/o de les classes socials més "baixes" als esdeveniments, les iniciatives dels BLACK BLOC han atret (i varen estar pràcticament les úniques) a un bon nombre de joves dels barris negres i pobres. Si els BLACK BLOC poden espantar i desencadenar l'hostilitat de certes persones, poden igualment tornar la política i la seva realització més accessible, i convertir-se en factor polític dinamitzant en la lluita contra el capitalisme.

Aquests moments d'acció contribueixen a la creació momentània de situacions on tot sembla possible, on l'ordre bàscula, on la ciutat sembla "reapropiada", alliberada en certs punts. Aquestes "zones autònomes temporals" son molt importants: es tracta de tot un treball sobre l'atmosfera, de les possibilitats que deixa entreveure a les persones, el fet de que una altra cosa és possible, que la merda quotidiana no és pas una fatalitat. Aquests instants embriagadors, on tot un mon sembla esfondrar-se, estan certament de decalatge amb la realitat, que generalment torna ràpidament a l'ordre, però son benèfics i indispensables. Aquests son els punts que dinamitzen, donen aquesta impressió de que "res no serà ja com abans", i poden se catalitzadors d'energies, punt de partida d'iniciatives, de creacions i d'acció. Sobre els murs de Seattle, es pot llegir "we are winning" (estem a punt de guanyar). Per molts, sembla que això no ha estat completament fals.

L'experiència de Seattle i del BLACK BLOC en particular ha fet avançar considerablement el moviment anarquista nord-americà. Sols cal veure la multiplicació d eles accions i del nombre de participants per donar-sén conta ....

Però l'interès dels BLACK BLOC no es resumeix a alguns exemples. Els seus models d'organitzacions i d'estructures així com la seva evolució al fil de les manifestacions expliquen el seu èxit.

Organització horitzontal, fluïdesa i evolució.

"La policia no vol guerilla urbana que s'acomoda malament a les seves tàctiques militars: vol situacions lentes, monolítiques, immòbils i previsibles, per poder desplegar la seva força de control paquidérmica i el seu ordre jeràrquic i planificat" (en Je Sais Tout, Genève, 3-6-2000).

El que caracteritza la organització dels BLACK BLOC és la seva horitzontalitat, no- jeràrquica , ideal per evitar la pesadesa d'una gestió centralitzada. No hi ha jefe ni veritable pla conjunt, sinó individus que constitueixen petits grups d'afinitat independents els uns dels altres. Aquest modes de funcionament permet una relativa autonomia, en lloc d'una organització global sovint asfixiant (i més propícia a l'expressió de relacions de poder). L'organització en grups d'afinitat permet preses de decisions ràpides i igualitàries (els grups estan constituïts per un petit nombre de persones que es coneixen), i faciliten així els canvis i la evolució instantània molt desconcertant per la policia. Doncs si els grups d'afinitat permeten una gestió més fluida de l'acció, són també molt interessants tàcticament per fer front a la repressió policial. Una masa de gent interdependent és més controlable per la policia que un conjunt de persones organitzades en petits grups autònoms mòbils, susceptibles de prendre decisions ràpides i de sorprendre. Malgrat les seves estratègies de control de les manifestacions, la policia pot trobar-se completament desarmada cara a una multitud de grups que actuen simultàniament. En lloc de fer front a una organització rígida que la resta dels participants segueixen (exemple típic: la capçalera de la manifestació guia a la resta de la comitiva) a de fer front a una multitud de grups que actuen de manera independent i simultània. Per el o la manifestant, es tracta d'esdevenir actriu o actor dels seus moviments organitzant-se, en lloc de seguir matussera o cegament i ser enxampat en una trampa.

Una altra característica dels BLACK BLOC és la evolució de les seves estratègies. A Washington, la seva presència va ser impressionant. I quan tothom esperava que els BLACK BLOC ataquessin a la propietat privada, vàren al contrari concentrar tots els mitjans en resistir a la policia i debilita-la per permetre al conjunt de la manifestació guanyar terreny. Aquesta evolució és significativa. Prova que, sense organització jeràrquica i centralitzada, els BLACK BLOC son capaços de preses de decisions col·lectives a gran escala, sense comprometre la independència i l'autonomia dels grups d'afinitat que els constitueixen. A més, una tal decisió suposa una retrospectiva i una mirada crítica vis a vis de les accions precedents, facultats d'autocrítica i de presa de decisions tàctiques importants, que precisament fan falta a molts d'altres components del moviment anticapitalista. El DAN (Direct Action Network) a aplicat, per exemple, les mateixes tàctiques a Washington que a Seattle, per els que la policia esta llargament rodada i preparada, Preveient aquesta situació, el BLACK BLOC mostra que no solament és capaç d'anticipar i extreure conseqüències, sinó que no es limita a un sol mitjà d'acció particular, que la destrucció de la propietat no és una finalitat en ella mateixa, sinó un mitjà entre d'altres, adequat en certs moments però que pot deixar el lloc a d'altres tècniques més apropiades a una situació donada. Aquesta "maduresa política" fa del BLACK BLOC una força real , que ha sapigut superar un impasse on nombrosos grups militants més antics resten bloquejats.

Cap un igualitarisme?

"Hem de criticar els nostres privilegis com blans i homes, així com l'autoritat il·legítima a l'exterior i a l'interior del nostre moviment i no considerar-lo com el que realment és. (un anarquista anònim d'un BLACK BLOC).

Malgrat que sigui difícil parlar de línia política en el que concerneix als BLACK BLOC (la seva particularitat és no reconeixes com grup definit), els diferents comunicats fets públics tracten de nombrosos punts i els nombrosos debats que han animat l'escena militant americana (especialment a través d'internet) a donat lloc a explicacions polítiques per part de diversos participants als BLACK BLOC. No poden parlar dels BLACK BLOC en la seva totalitat, aquests diferents debats permeten malgrat tot entreveure els pensaments comuns dels seus participants. Surten diverses preocupacions lligades a les relacions de dominació, que es tracta de discriminacions segons el sexe, una classe social, el color de la pell o una categoria d'edat (i també, per alguns, la pertinença a una espècie). Alguns membres dels BLACK BLOC manifesten explícitament aquesta voluntat d'igualitarisme, que semblen integrar les crítiques feministes, anti-classistes, anti-racistes, anti-genercionalistes, fins i tot antiespecífiques. Vistes les dificultats que troben aquestes idees, fins i tot entre els medis de l'extrema esquerra (que sovint considera alguns d'aquests cuestionaments com secundaris o els rebutgen simplement com massa perillosos), sembla doncs particularment important posar-les en primer pla i treballar activament en la seva posada en pràctica.

Que en diuen els BLACK BLOC? el Col·lectiu ACME, per exemple, manifesta en el seu comunicat una consciència de aquestes discriminacions, i als carrers una voluntat d'actuar en conseqüència (per exemple la barreja home/dona del col·lectiu). A manca de certeses, sembla més prudent considerar els BLACK BLOC o alguns dels seus elements com potencials vectors d'una consciència política realment aprofundida i interessant, més que considerar-los com experiències els seus treballs contra totes les dominacions.

Sigui el que sigui, es pot ja afirmar que la línia d'alguns grups de portar aquests diversos qüestionaments igualitaristes al terreny de l'acció directa i d'integrar-los a les formes de lluita confrontacionals dels BLACK BLOC és com a mínim interessant i encoratjador.

V.-Contra els Black Bloc.

"Estem aquí per protegir a la Nike, McDonald's, Gap i tota la resta, o és la policia?, aquests anarquistes han de ser arrestats!!" Medea Benjamin (leader de Global Exchange) al New York Times, 2-XII-1999)".

"Aquestes accions no-violentes han estat interrompudes i trnastornades per petites bandes de vàndals, que han tombat els distribuïdors de diaris i han trencat alguns vidres del centre de la ciutat. La policia ha estat incapaç d'identificar i detenir aquest individus asocials. Perquè la policia no ha identificat i arrestat aquests vàndals d'immediat?... Si s'hagués fet ens hauríem estalviat aquest desagradable migdia i aquest sentiment de malestar i disgust. Nosaltres estem aquí per posar de manifest l'efecte destructor de la OMC" Mike Dolan (del grup Public Citizen) a World Trade Observer, 1-XII-1999.

Les similituds entre les declaracions d'alguns manifestants i el discurs oficial és força sorprenent, i posa en evidencia l'hostilitat d'una part de la "contestació d'esquerres" en front dels activistes més radicals dels BLACK BLOC i per altra part la participació activa d'aquestes persones al sistema repressiu. Doncs més enllà de les simples divergències d'opinions, és precisament en els fets on es manifesta aquesta hostilitat. A continuació alguns dels grans trets d'aquestes oposicions virulentes:

Ser violent.

"Nosaltres considerem que la destrucció de propietats no és un gest violent, excepte si es destruïssin vides o es causessin ferides. Segons aquesta definició la propietat privada, en particular la propietat privada de les empreses, és per ella mateixa infinitament més violenta que qualsevol acció empresa contra elles" (Comunicat del BLACK BLOC de Seattle, col·lectiu ACME, 5-12-1999).

Les primeres acusacions contra els BLACK BLOC varen ser les de violència. Aquesta "violència" (es pot també escollir no denominar-la d'aquesta manera), és un acte de revolta concret que te els seus objectius particulars. És una resposta legítima a una violència sense comparació amb la del trencament d'un vidre, magatzem saquejat o mur pintat. La propietat privada és un conjunt d'objectes inanimats, mentre que els diferents éssers víctimes del capitalisme (es tracta de pagesos brasileres, rebels zapatistes, de treballadors i treballadores de tot el mon, així com els animals del mar i de la terra del mon sencer) són al contrari ben vius, els seus sofriments ben reals.

Denunciar la violència dels BLACK BLOC, és seguir un raonament aberrant i deshonest; el problema seria la pseudoviolència de les persones que lluiten contra el capitalisme, i no la violència del capitalisme mateix!. Focalitzant la seva atenció sobre els actes de violència menor (la intensitat de la violència generada per el comerç mundial no és comparable amb un sols segon de la "violència" de les accions dels BLACK BLOC!!), que són sols respostes a una violència permanent, disfressada, integrada i acceptada, alguns pacifistes neguen la violència intrínseca a la propietat privada i de les activitats perpetrades per els seus propietaris. Fent això aquests pacifistes reprodueixen un procés que afecta a la societat sencera: s'ataca les conseqüències, no volguent veure les causes. Aquesta posició és profundament reaccionaria , dons en lloc de condemnar el sistema, condemna a les persones que actuen contra el sistema, i d'aquesta manera defensa el sistema i les seves desigualtats. Quin millor exemple que el del 30-XI-1999 a Seattle?, encara que pugui semblar increïble, alguns militants pacifistes varen formar una cadena humana per protegir el magatzem de Nike Town dels atacs d'un BLACK BLOC!!.

Anar emmascarat.

"Portar la cara tapada amb un mocador no és una qüestió de romanticisme revolucionari, sinó la reacció front d'una trista realitat: el Gran Germà ens vigila!!".

Durant les manifestacions de Seattle, va ser violentament reprotxat als membres del BLACK BLOC d'anar emmascarats (algunes persones arribaren a comparar-los als membres del Ku Klux Klan!!).

Siguin quins siguin els arguments en contra de portar màscares, mocadors o caputxes esdevenen molt dèbils davant la realitat de la repressió. És ben conegut que la policia pateix una síndrome videomamíaca (per comprovar això és suficient visitar el lloc d'internet de la policia de Seattle: hi ha desenes de fotos de manifestants acompanyats d'una incitació al "civisme", és a dir a reconèixer i denunciar a les persones fotografiades) i no es pot retreure a ningú el no volguer estar fitxat. Les màscares garanteixen un anonimat indispensable en el marc de les accions il·legals, sempre durament reprimides. L'estat policial és ja una realitat, i no és necessari fer-se arrestar i inculpar. Si alguns militants estan disposats a ser detinguts i no obstaculitzar a la policia de cap manera, els membres dels BLACK BLOC no estan animats per la mateixa voluntat de sacrifici cristià, com precisa un dels seus comunicats. En suma, que no és per espantar a la gent, ni per una imaginaria para-militar que els membres dels BLACK BLOC porten màscares, sinó per simple pragmatisme en una societat cada cop més policial.

Perjudicar a la manifestació.

"A Washington, el BLACK BLOC ha treballat amb la resta dels manifestants d'una manera molt solidària, intel·ligent i estimulant. I no han oblidat a la resta de la mobilització. Han bloquejat les cruïlles amb una implacable eficàcia i resistit intel·ligentment a la brutalitat policial. Han estat uns dels participants més preciosos d'aquest esdeveniment" Anònim, recollit per J.Bray a Working Star, Critique of BLACK BLOC Technique, 2000.

Moltes acusacions tendeixen a fer al BLACK BLOC responsable de la violència policial. És necessari precisar que aquesta és una de les funcions de la policia? La policia ha estat i estarà sempre violenta vers aquells que combaten el sistema que els dona la raó de ser. A Seattle, les violències policials varen començar abans del primer atac a la propietat. I si hagués estat al contrari?, quin és el veritable problema: les accions de destrucció legítima o l'existència il·legítima de la policia?. Una altra vegada certs manifestants semblen equivocarse d'objectiu. Els BLACK BLOC s'han distingit també per el seu suport a les accions no violentes. A Seattle, estan al costat de les barreres humanes dels activistes no violents, consolidant-les o construint barricades més sòlida un xic més lluny. Nombrosos membres dels BLACK BLOC, han participat igualment a les accions no violentes organitzades per el Direct Action Network o d'altres col·lectius (com impedir als delegats arribar al lloc del Congrés per exemple). A Washington, l'èxit d'algunes accions de desobediència civil no violenta és degut als BLACK BLOC que rebutjaren a la policia, protegiren les persones en dificultats i ampliaren el perímetre de la manifestació. Lluny d'oposar-se les accions dels BLACK BLOC i de certs militants pacifistes són sovint complementàries. No obrant no des de el menyspreu d'aquestes accions ni contra elles, els BLACK BLOC hi ha participat sovint activament, afirmant-se com força política essencial dins del moviment anticapitalista i no precisament com un fenomen marginal.

Les crítiques en la pràctica.

"La coordinació de les organitzacions participants en el futur ha de preparar encara més els manifestants per immobilitzar i lliurar a la policia a tot "hoaligan" indesitjable. Fins i tot si un "hooligan" resulta mort, això sols serà una petita pèrdua en comparació als 20.000 infants que desapareixen quotidianament sota l'imperi de les multinacionals" Fjord Larsen (memebred e United Peoples), en Future Planning after Seattle, 12-XII-1999.

Si és fàcil respondre a aquestes crítiques sovint grolleres, es manifesten d'una manera més problemàtica per gestos de violència que posen en perill als membres dels BLACK BLOC. En efecte, a la "batalla de Seattle" algunes persones han estat colpejades per manifestants que deien oposar-se a la violència i els acusaven de sabotejar la manifestació (quina paradoxa!!). A diversos incidents algunes persones varen intentar arrancar les màscares del BLACK BLOC, o fins i tot entregar un membre a la policía!!, sovint el BLACK BLOC tenia més a fer amb aquest pacifistes sobre-excitats que constituïen una "policia de la Pau" que amb la policia d'uniforme. Aquesta actitud reactiva contra tota crítica que s'expressi d'una manera diferent que per desfilades ben prudents, participa plenament del sistema repressiu muntat per les autoritats. Quina és la revolta d'aquest auto-anomenats pacifistes, que són policies, quan no hi ha policies, que usen la violència física (menyspreant la seva pròpia coherència) contra aquells i aquelles que trenquen la tranquil·litat servil de la "seva" desfilada? El seu objectiu sembla ser el mateix que el de la poli: preservar la pau social a no importa quin preu. Apagar la revolta des de el moment en que pren sentit i s'encarna un xic en coses més concretes que en mots vuits de significat. Aquests "pacifistes" s'equivoquen en la seva còlera i haurien de prendre seriosament consciència de la seva participació a les estructures repressives que suposadament denuncien. Mentrestant constitueixen un cert perill per aquells qui vulguin prendre els seus desigs per la realitat, i anticipar algunes passes aquest "canvi global" que tant tarda a arribar ...

En fi, el fet de que aquestes crítiques siguin tan grolleres i ridícules com perilloses no significa que no calgui fer cap crítica als BLACK BLOC. Serà potser bo nogensmenys, que es fes intel·ligentment i reconeixent la utilitat de que han donat justament prova.

VI.- Conclusions.

"El BLACK BLOC és una font d'inspiració per a tot el mon. La pràctica totalitat dels EUA rendeixen culte a una vida materialista que no va a cap lloc, animada per autòmats de carn i ossos. El BLACK BLOC és la única espurna de bon sentit a Amèrica del Nord, en que la situació sense coses com aquesta no tindria sortida" Craig Stehr, 2000.

En el curs de les manifestacions dels darrers mesos, s'ha pogut observar que més i més BLACK BLOC es formen. Aquest moviment sembla estimular una certa radicalització dels mitjans d'extrema esquerra i anarquistes americans, al mateix temps que podria significar una recuperació d'interès per les idees i pràctiques llibertàries. Però el BLACK BLOC és més que un indicador de tendència. Part participant d'aquest procés, surt dels carrils del reformisme i de la contemplació , reinventant i popularitzant una resistència civil ofensiva. El BLACK BLOC no és solament la superació dels mitjans de contestació tradicionals, sinó també una superació de l'acció il·legal aïllada, que pren sentit en el quadre d'una lluita global i política. El BLACK BLOC, és també la desorganització organitzada, la possibilitat de lligar eficàcia estratègica i pràctica igualitària, radicalitat i lucidesa política.

Per totes aquestes raons el BLACK BLOC em sembla ser una força real política, portadora de nombroses dinàmiques i potencialitats per el futur de les lluites anticapitalistes i antiestatistes.

Manca, des de el meu put de vista, que si la iniciativa del BLACK BLOC ha de ser recolzada, ha d'acompanyar-se necessàriament de discussions i d'anàlisi crítics sobre el tema. El BLACK BLOC ha d'evitar fixar-se sobre una manera d'acció concreta, o caure en l'autosatisfacció i així evitar l'autoquestionament. Ans el contrari, aquestes pràctiques radicals ocasions per desvetllar perspectives essencials: qüestions relatives a les discriminacions (sexisme i racisme especialment), al caire identitari i potencialment excloent dels Blocs .. ets ...

Doncs no es tracta senzillament d'unir-nos contra el sistema, sinó de combatre aquí i ara les discriminacions que existeixen en el nostre si, i que perpetrem quotidianament per absença de posades en qüestió dels nostres comportaments. Les accions del BLACK BLOC poden, al preu d'una real voluntat igualitària, anar en el sentit a la vegada igualitària i ofensiva vis a vis les estructures de poder.

Espero per la meva part que l'expansió del BLACK BLOC es farà en aquest sentit, i que les recents propostes vers una millor coordinació dels grup permetrà l'expressió de posicions polítiques i de debat constructives.

Darkveggyfree.fr